(Diari de Terrassa, bloc de notes, dimecres). La desconeguda deessa etrusca de la fortuna i el destí, Nortia, dóna ara nom al grup Cirsa. Força coherent amb les arrels i l’essència d’aquest holding terrassenc i global alhora. El joc, passat pel sedàs de la mitologia, sembla una mica més refinat. Coses del "naming", que és com s’anomena ara la tècnica o l’art de batejar amb gràcia una empresa o un producte. En aquest cas, dintre de la tendència a posar noms femenins amb arrels vagament llatines o gregues: Criteria, Aceralia, Faunia, Diversia…
El holding Lao ha aprimat de passada el negoci, ha concentrat el poder en l’exeuctiu Joaquim Agut i aspira a tenir beneficis ràpidament. Desinverteix a molts sectors on no li surten els números però es queda amb un conjunt força divers de negocis on destaca l’hoteler. Cirsa té una branca hotelera força àmplia, a vegades lligada també al joc, i ha mantingut tradicionalment un sòlid monopoli a Terrassa, on és la casa mare: el Don Cándido, primer, després el Terrassa Park i ben aviat, el nou hotel del Vapor Gran, intel.ligentment integrat en el paisatge urbà.
Vaja, el 100% dels hotels en mans d’un mateix grup. No és una situació molt freqüent i no sembla ni bona ni dolenta. Potser l’única pega que se li pot trobar és que a les ciutats competitives i dinàmiques els va bé projectar-se a través de la imatge de marques globals i prestigioses en diferents sectors, com El Corte Inglés: no estaria de més aparèixer als catàlegs o les webs d’altres grups hotelers… Ara mateix, al camp de golf de Torrebonica (que tècnicament és terrassenc, però encara queda lluny) neix l’única alternativa, molt singular, a aquest monopoli estratègic-sentimental i crec que poc casual del grup Lao. Però no és una amenaça, perquè juga en un altre camp…
