El bisbe i els límits de la llibertat

En els temps que corren pel Vaticà i l’Església espanyola (reserva espiritual d’Occident i del que calgui), un bisbe com el de Terrassa és un regal del cel. Es evident que Saiz Meneses és un bisbe conservador, però de pensament i formes moderades i bon coneixedor del món i l'època que li han tocat... Tanmateix a Catalunya tampoc no funcionaria l’estil Cañizares-primado-de-España, per entendre’ns… El bisbe surt al diari digital e-news, entrevistat per la Laura García, i defensa -amb elegància i bones formes, però sense cedir ni un mil.límetre- les fronteres de l’ortodòxia romana. Especialment en tot allò que fa referència a les “qüestions internes” del catolicisme. Però la cosa canvia quan arribem a la societat: ja se sap que l’església hispano-catòlico-romana té una perillosa tendència a creure’s que ella és tota la societat. El cas de les fotografies pornocatòliques que ja va esbombar el PP fa uns mesos, amb tot l’escàndol i show mediàtic de costum, porta al bisbe a reflexionar sobre els límits de la llibertat d’expressió.

Això és el que diu ell: “Quan hi ha, com ha succeït en aquest cas, un catàleg que no només fa broma i caricatura, sinó que és veritablement blasfem; això atempta contra els drets dels creients, que són la majoria de ciutadans d’aquest país. A l’Estat espanyol les estadístiques oficials diuen que més del 80% de la població es declara catòlica i un catàleg d’aquestes característiques ofèn els sentiments religiosos d’aquesta majoria de ciutadans. En conseqüència coses com aquesta no s’han de permetre perquè el dret a la llibertat d’expressió acaba on comencen els drets dels creients a ser respectats”. Anem per parts...

El bisbe té tota la raó del món en una cosa: des del seu punt de vista, les fotos de J.A.M. Montoya són blasfemes. Per a ell, clar. Per a uns quants catòlics, probablement. Per a molts integristes i talibans, també. Però ni per a tots els creients ni per als súbdits nominals. Per a mi no ho són, no m’escandalitzen. No és que m’agradin especialment: les trobo poc respectuoses, cert. Però prefereixo que aquest tal Montoya pugui fer les fotos que vulgui. I publicar-les. I que una institució pública pagui un catàleg o una exposició d'aquestes característiques no ho trobo tan diferent de quan paga altres catàlegs o exposicions que també em podrien ofendre o escandalitzar... La veritat és que són fotos per épater le bourgeois: després de dos o tres segles de conquerir llibertats, ja no ens cal fer burles patètiques com aquestes…

Per altra banda, el bisbe sap perfectament que no representa el 80% dels espanyols ni dels terrassencs. Nominalment sóc també catòlic perquè em fa una mica de mandra perdre el temps en interminables expedients d’apostasia…. Sobta trobar un argument tan poc consistent: el 80% dels espanyols són catòlics. No s’ho creuen ni el bisbe ni el papa de Roma, que saben perfectament que les parròquies estan desertes i en profunda crisi…

Pel que fa als límits de la llibertat d’expressió, Déu ens guardi que els fixin els capellans i els bisbes...

No són tan llunyans aquells temps, quan tenien el poder de decidir què es podia publicar i què no: ja sabem què se’n pot esperar dels homes d'Església en matèria de llibertats. Van tenir uns 19 segles per demostrar-ho. De l’índex de la Inquisició a la foguera hi ha una àmplia gamma de possibilitats, que van administrar generosament... No en va l’actual Papa va ser, abans de bisbe de Roma, el màxim responsable de la Santa Inquisició, reconvertida i maquillada sota el nom més políticament correcte de Congregació per a la Defensa de la Fe. Entranyable i humanística institució dedicada a fer complir un manament: “No prendràs el nom de Déu en va”. Just un dels manaments que l’Església de Roma alegrement va retocar i reinterpretar, que ja se sap que a Yahveh no sempre se l’entenia… Compareu, compareu, l’Antic Testament i els manaments que ensenya el catecisme…

Han provat a prendre-s’ho amb sentit de l’humor i una mica d’indiferència? Guanyarien molts punts. Però serien una altra església, és clar…