27-M: què ha passat al meu “barri”?

No sé si és molt interessant o revelador, perquè al capdavall tots els vots van a parar al mateix cistell, però val la pena dedicar una estoneta a repassar què ha passat aquest 27-M a cada barri o districte de la nostra ciutat. No tots tenen la mateixa identitat: n’hi ha que funcionen i tenen ànima pròpia (l’antic poble de Sant Pere, Ca n’Anglada, Can Parellada…), d’altres que en tenen menys però com que estan molt “compactats” funcionen més homogèniament (Can Jofresa, Xúquer…) i d’altres amb identitats molt més relatives i laxes (Sant Pere, La Maurina, Ca n’Aurell…). Tanmateix la política municipal és la política de la lupa, del microscopi. El vol d’una papallona a la plaça Rosa Mora es pot convertir (amb el temps, no d’un dia per l’altre…) en una tempesta a l’avinguda de Madrid… Desatendre la visió microscòpica de la política local seria un greu error, com ho és treure conclusions parcials que no tinguin en compte el mapa global, les tendències globals de la ciutat.

Per tant, primera observació. Terrassa funciona com una sola ciutat. Té una claríssima identitat, sòlida: som una única comunitat, tan diversa com es vulgui, amb diverses velocitats, però única i unida. Això no és una frase bonica, és una realitat. Ens comportem més o menys igual a tot arreu, perquè a tot arreu vivim la mateixa ciutat. Repeteixo, perquè és un concepte clau per a qui vulgui entendre la Terrassa del 2007, filla de la Terrassa dels vuitantes i norantes: vivim la mateixa ciutat i a la mateixa ciutat. Les dinàmiques de barri, malgrat algunes aparences i potser amb algunes excepcions, estan passant a la història. No podia ser d’una altra manera. El barri no és l’unic trosset del mapa al qual pertanyo i en el qual visc: tot i vivint al mateix carrer, estic segur que els meus veïns i jo vivim a “barris” força diferents. La meva vida té moltes més coordenades… El meu barri no són només quatre carrers i unes botigues i una plaça: el mapa mental més proper és molt més ampli, més divers. Estem quadriculant encara la realitat amb els barris típics de la ciutat dels anys seixanta i com a molt dels setanta, una realitat que ha canviat extraordinàriament… Lectura microscòpica, sí, però no forçosament per barris. O no només per barris…

Calen altres lectures, segurament molt més significatives: l’edat, la procedència, el nivell econòmic o cultural, els interessos, la situació familiar… Hi ha molts més “barris”… mentals. Però l’èxit de la Terrassa del 2007 és que poden coexistir moltes Terrasses sense que això afebleixi el sentiment de pertànyer a una única comunitat. Tal com estan els temps, això és un èxit històric extraordinari, sobre el qual encara ens falta perspectiva: d’aquí a deu o vint o trenta anys serà estudiat com un fenòmen digne d’atenció.

Tanmateix, les dades disponibles a hores d’ara són les del territori físic, amb tots els seus paranys, molt allunyades dels territoris vitals, així com del mapa dels egoismes particulars: si tinc fills o no, si utilitzo o no el bus, si em calen o no els serveis socials, si puc pagar-me metge privat o vaig a la seguretat social…

Quan comencen a néixer la política i la societat 2.0 encara estem analitzant les eleccions a través del mapa d’un món veïnal dibuixat fa més de trenta anys… Ja a la recta final de la primera dècada del segle XXI, ja va essent hora de posar al dia (o més aviat, “al segle”) la informació i l’anàlisi político-electoral, no creieu?

En fi… Anem a repassar el territori físic, la divisió administrativa de la ciutat, i si més endavant tenim dades més rellevants que aquestes, ja intentarem llegir-les. Ep, només és una de les moltes lectures possibles, aquí no hi ha veritats absolutes… Però tampoc no s’hi valen les mitges veritats, les estadístiques esbiaixades o amb “efecte zoom” que ens volen amagar la realitat política de la ciutat i subratllar fenòmens que no són tals.

1) El PSC guanya homogèniament a tota la ciutat
El mapa ens diu que hi ha només quatre excepcions: al centre històric, a Ca n’Aurell, l’antic poble de Sant Pere i Vilardell. Anem a pams i veiem quin pes té cadascun d’aquests territoris. Vilardell, on CiU ha estat aquesta vegada la primera força, aporta uns 200 vots al total terrassenc: 200 sobre 66.000. D’aquests, 97 són per a CiU i 87 per al PSC. No es pot dir que sigui molt significatiu… Continuem. L’antic poble de Sant Pere aporta també uns 200 vots al total de la ciutat, dels quals 96 són per a CiU i 52 per al PSC. En un i altre cas, els vots valen igual que els de qualsevol altre zona, només faltaria, però pesen el que pesen. Poc, relativament. Es diferent el cas del centre històric, on tradicionalment guanya CiU.

Diguem-ne “la Terrassa estricta”, com l’anomenava un conegut regidor de fa uns anys, convençut que la resta som terrassencs de segona. Aquí pugen en xifres totals i en percentatge CiU i PSC. A canvi, el PP pateix una davallada espectacular a una zona on teòricament li tocaria anar bé: de 832 a 577 vots. I ara anem a Ca n’Aurell. El PSC perd uns 300 vots i CiU en perd menys de 200, cosa que fa que els convergents (i els d’Unió, clar) guanyin pels pèls. Aquí el PP també perd uns 300 vots i ERC perd la meitat dels seus vots, però en aquest no deu ser per culpa de la plaça del Progrés, oi?… La davallada socialista a aquest barri és mínima, molt similar a altres barris on no ha arribat l’efecte de la plaça del Progrés… Els resultats demanen explicacions més complexes, a escala de ciutat i no del veïnat d’una plaça o del seu opinable encert estètic i urbanístic.

El resum per als quatre barris esmentats és: CiU manté el seu lideratge tradicional al centre, on puja una mica juntament amb el PSC, guanya pels pèls a Ca n’Aurell (100 vots i escaig), té 10 vots més que el PSC a Vilardell (sobre 200) i 44 més a l’antic poble de Sant Pere (també sobre 200).

2) Al districte 2 guanya claríssimament el PSC
A Terrassa, parlar del districte 2 és parlar de Ca n’Anglada: pesa demogràficament (i a l’imaginari col.lectiu) molt més que els altres tres barris, dit clar i català. Què ha passat a aquest districte clau a la ciutat?

A Vilardell ja ho hem dit abans: 10 vots de diferència a favor de CiU en un barri que n’aporta 200 al total de la ciutat. A Torre-sana guanya el PSC i multiplica per 5 els resultats de CiU: 524 vots contra 80. A aquest barri ERC guanya 30 vots: passa de 16 a 47, molt en percentatge, però amb poca influència real. Es més, a Torre-sana el PSC millora resultats: passa de 438 a 524 vots. A Montserrat, el PSC perd 50 vots: passa de 242 a 194, però ara té el 60% del total, contra un 45% a les anteriors eleccions. Qui perd? CiU: retrocedeix de 152 vots a 38. I ja arribem a Ca n’Anglada! El PSC perd uns 700 vots i CiU en perd 11. Però atenció: el PSC guanya amb un 53% del total, multiplica per 4 els vots de CiU i del PP. La segona força no és CiU, sinó el PP: passa de 790 a 460 vots. Ni una dreta ni l’altra obtenen beneficis de les diferents maniobres partidistes, algunes força estranyes, que han anat fent al barri els darrers anys. El Pla de Barris era i és una eina de millora d’aquest districte pensada a llarg termini: els seus efectes (socials, humans) es veuran i notaran en els propers anys. El seu èxit serà no un percentatge de vots a favor d’un o altre partit (això ves a saber si passarà i en tot cas no ho controla ningú), sinó que “els barris de ponent” no es desenganxin de la resta de la ciutat, avancin al ritme de la resta, amb –no ho oblidem- la solidaritat de la resta. O és que algú es pensa que el Pla de Barris es fa per guanyar vots? Pura política d’esquerres, per bé i per mal, segurament un pèl ingènua, què hi farem… El Comas (el recordem?) ho feia molt millor, això de bescanviar benestar per vots…

3) I a la resta de barris?
El PSC és la força més votada, en major o menor mesura. A la plaça Catalunya un 42%, un 32% a Vallparadís, un 55’7% a la Maurina, un 52% a Can Parellada, un 48% a Can Palet, un 59% a Guadalhorce, un 67% a Can Jofresa, un 64% a Can Palet 2, un 57% a Xúquer, un 47% a Roc Blanc, Cogullada i Can Palet de Vista Alegre, un 56% a Pla del Bon Aire, un 48% a Poble Nou, un 55% a Can Boada del Pi, un 54% a les Arenes, un 54% a Sant Llorenç, un 53% a Can Tusell, un 39% a Pere Parres, un 53’7% a Sant Pere Nord, un 36% a Sant Pere, un 49% a Egara…

Aquest és el mapa del vot terrassenc. Claríssim. No és al gust de tothom? No, clar, només faltaria. Es al gust de la majoria. Ni més ni menys.

4) L’efecte Ciutadans: de moment, no
Van treure 2.189 vots a les autonòmiques. Ara han pujat fins a 2.547. Han quedat força lluny de tenir representació municipal, però han crescut en un context de davallada generalitzada. Passen un mal moment, amb molts i greus embolics interns que han amagat com han pogut: no sabem encara si és una crisi de pubertat o alguna cosa més profunda. No tenen prou vent a les veles, perquè no tot és el discurs victimista del castellà i perquè tampoc no són tan diferents de la resta de partits. Han perdut la virginitat en plena campanya. Tanmateix, no han tret un mal resultat. Caldrà seguir-los amb atenció i precaució. Sobretot ara que el megalocutor i megamanipulador Losantos, amo de la COPE amb permís de la jerarquia catòlica espanyola i catalana, els ha fet el “favor” de proclamar que els recolza perquè el PP català i en Piqué en particular li semblen massa tebis, massa covards…

On té més vots Ciutadans? A Sant Pere Nord, 200, el màxim. Interessant… A Les Arenes-La Grípia suma 183 vots. A Ca n’Aurell n’obté 173 i 162 a Sant Pere, a Can Palet en treu 150, al centre en treu 149, a Ca n’Anglada 111, 114 al Roc Blanc, a Can Parellada 106…

5) A Terrassa no hi ha espai per a partits racistes
De moment (toquem fusta…) a Terrassa hem anat posant els mecanismes per evitar el naixement de males herbes. Un èxit col.lectiu extraordinari, del qual se’n podran explicar algunes coses d’aquí a uns anys, perquè és exemplar i perquè molta gent hi ha aportat el seu granet de sorra (i alguns, uns quants pals a les rodes, també discretament). A altres ciutats de Catalunya no poden dir el mateix… En aquest cas, no hi ha resultats per barris perquè senzillament a Terrassa no s’han pogut ni presentar…

6) La CUP: molt lluny
La CUP dobla els seus resultats respecte al 2003, de 419 vots a 859, però queda a anys llum de tenir representació municipal. Per barris? 176 vots a Ca n’Aurell i 136 vots al centre. 70 a Sant Pere. Són, de llarg, els seus millors resultats respecte a altres barris molt més “populars”…

7) El mateix mapa? Sí, però no tant
Els petits mapes de barri no ens han de fer perdre de vista el gran mapa de ciutat. Alguns apunts. El PSC guanya 5.000 vots respecte a les darreres autonòmiques, quan va arribar al seu punt més baix i quan CiU va arribar al seu moment més alt, a només 400 vots del PSC: 23.480 (sociates) i 22.812 (convergents). Però molts votants del PSC de les darreres municipals, uns 6.000, s’han quedat pel camí, tot i la tendència socialista a millorar resultats… Ara, CiU n’ha perdut gairebé 12.000 respecte a les autonòmiques i 1.000 respecte a les municipals, encara que guanya un regidor més: un èxit que cal reconèixer, amb el permís de monsieur D’Hondt… ERC perd gairebé la meitat dels seus votants de les darreres municipals i de les últimes autonòmiques (passa de 8.543 i 8.894 a 4.870). ICV va obtenir 10.075 vots a les municipals del 2003, 7.646 a les autonòmiques i ara 6.736. El PP ha passat de tenir 9.715 a les últimes municipals a 6.468 en aquestes, una pèrdua d’una tercera part, amb una parada intermitja a les autonòmiques, amb 7.451 vots.

Els percentatges s’han mogut una mica menys que les xifres absolutes de vot… Si només comparem les municipals tenim aquests percentatges per a 2003 i 2007: PSC (44’2%, 43’56%), CiU (18’2%, 19’83%), ICV (13%, 10,25%), PP (12’5%, 9’84%), ERC (11%, 7’41%).

Aquests percentatges són la clau per governar, i, en el cas de Pere Navarro, per rebre un vot de confiança majoritari, rotund, que el portarà a ser alcalde de Terrassa quatre anys més. (Per cert, "amb majoria" simple i no "en minoria" com diuen alguns, per exemple El Periódico d'avui dilluns)

Així és la democràcia: els abstencionistes voluntàriament han quedat fora de joc. Són molts. Massa gent. Passen de la democràcia, sí, però no seria intel.ligent que la democràcia passés d’ells…

8) Els blocs dreta/esquerra
Sé que és com sumar peres i pómes, però no tan extravagant com si suméssin pómes i entrecots… Aquestes municipals, el bloc de votants d’esquerres a Terrassa suma més de 41 mil vots i el de dretes més de 19 mil, a grans trets i sense tenir en compte alguns petits partits testimonials. Ciutadans és per a mi encara inclassificable en l’eix dreta/esquerra, amb els seus 2.547 vots. Ja es decantaran…

9) Les lectures de l’abstenció…
Lectures, en plural. No hi ha una sola lectura. L’abstenció és confusa sempre, però no il.legible. Aquesta vegada demana una lenta digestió… A Catalunya en especial, més que a la resta d’Espanya, on l’ambient estava més escalfat prèviament…

Com ha anat l’abstenció per barris, ja posats a continuar amb el micro-mapa terrassenc? Els barris amb més participatius són: l’antic poble de Sant Pere (56%), Ca n’Aurell (52%), Vallparadís (51%), Sant Pere (50’6%). N’hi ha molts entre el 40% i el 48%. El centre, per exemple, amb un 46%. I a la cua: Can Tusell (34’1%), Vilardell (34,44%), Can Parellada (35’6%), Torre-sana (35’9%), Les Arenes-La Grípia (36%)…

Es temptador i arriscat creuar aquestes dades amb els resultats dels diferents partits… Això ho deixarem als experts. Aquí hi ha la clau de volta del resultat i de la seva interpretació. En parlarem al seu moment…

Bé, no m’enrotllo més. Ja m’he quedat ben descansat… Si voleu dir-hi la vostra… Amb molt de gust, amb respecte, llibertat i la ment ben oberta en parlem… Aquesta, la meva, és només una de les moltes lectures possibles…

(Trobareu les dades a www.terrassa.cat i a l'edició especial d'avui dilluns del Diari de Terrassa).