Tot esperant El Corte Inglés

Les ciutats espanyoles es classifiquen en dues grans categories: les que tenen Corte Inglés i les que no. Això em deia fa un cert temps una experta en “bisnes” diversos i inversions immobiliàries. La seva firma, internacional, segueix atentament les notícies de les futures implantacions del Corte Inglés: quan el seu dit assenyala una ciutat, fan una marca al plànol. Allí hi ha perspectives de negoci, se’n refien del criteri d’aquests grans magatzems…

Fa la tira d’anys, devia ser poc abans dels Jocs Olímpics, el Corte Inglés va aterrar a Sabadell, en ple Eix Macià, que havia de ser el cop definitiu en la discreta però evident cursa que mantenen les dues ciutats, Terrassa i Sabadell. Al final no va ser ben bé així i el triomfalisme va anar deixant pas a la realitat, que tampoc no és gens menyspreable… En aquells anys preolímpics ens va saber greu, però era comprensible que El Corte Inglés triés la ciutat veïna: per aquella època anava per davant de Terrassa en molts aspectes. Aparentment, si es vol, però a simple vista la sensació era aquesta. Ja feia anys que a Sabadell havien soterrat trens, que tenien un comerç força atractiu, que hi havia coses tan normals com cafeteries i bars i restaurants, que hi podies anar al cinema…

En els norantes Terrassa va anar consolidant una sèrie d’apostes de futur que han culminat en un clar lideratge territorial i un canvi d’imatge espectacular, que s’ha notat sobretot en els darrers anys. Ara som una de les ciutats de moda a Catalunya: estem en els primers llocs en molts i molt diversos rànquings. I El Corte Inglés es vol instal.lar aquí. Trigarà, perquè el tema està força embolicat. Però ja ha entrat amb força a la campanya electoral. L’alcalde Pere Navarro ha apostat novament per tirar endavant. I una majoria de terrassencs, més aviat silenciosa, està claríssim que ho veu positiu per a la ciutat. Més enllà dels efectes urbanístics, comercials i econòmics que pot tenir, serà també un símbol de progrés, de futur, de desenvolupament.