Tres alcaldes

Interessantíssima, la taula rodona que va organitzar el Diari de Terrassa, protagonitzada pels tres darrers alcaldes de la ciutat: Pere Navarro (l’actual, ara també candidat a la reelecció), Manuel Royes i Domènec Jofresa, l’alcalde immediatament anterior al retorn de la democràcia als ajuntaments. Tres històries diferents, tres ciutats diferents. La de 1977, enfonsada, deprimida, absolutament en crisi. Però en aquella ciutat dels setantes estava prenent forma silenciosament el que després ha estat el corrent central i majoritari de la política terrassenca de finals de segle XX i de principis del XXI: un socialisme d’ampli espectre, obert, integrador, flexible. Un socialisme tot terreny que va ser clau per cohesionar el paisatge i l’esperit de la ciutat sacsejada per les onades d’immigració dels cinquantes i seixantes. En aquella ciutat en fallida s’estava covant un model de ciutat de futur que ha resultat un èxit històric, un èxit rotund. Liderat per dos alcaldes, Royes i Navarro, que han sabut interpretar l’ànima de la ciutat i sumar molts projectes individuals fins construir-ne un de majoritari, de fronteres força difuses que li han permès ser molt ric, molt fèrtil, molt dinàmic.

Jofresa, alcalde del 77 al 79, va explicar anècdotes interessants i relativament desconegudes d’una ciutat i un ajuntament que vivien un compàs d’espera fins a les primeres eleccions democràtiques i va reivindicar la dedicació dels regidors de l’època. Hi ha tota una història a escriure, aquí. La versió de Jofresa és una part del retrat, sens dubte. Però no és tot el retrat. Aquell ajuntament de transició no era el pròleg de la democràcia, sinó l’epíleg del franquisme, fins i tot d’una certa burgesia terrassenca que anys enrera havia ja abandonat la ciutat a la seva sort i l’havia canviat per Matadepera. Els terrassencs van votar clarament per un canvi radical, a mitges entre PSC i PSUC inicialment, model que va canviar molt aviat amb l'enfonsament del PSUC i la ràpida consolidació socialista. El 79 va ser el big bang de la Terrassa del segle XXI.