27-M

Seguint amb la tradició encetada pel germà gran (El Blog Diari) a les darreres autonòmiques, aquest blog ha encarregat una enquesta sobre intenció de vot al prestigiós Institut Imagina. Aquí no ens estem de res i ens gastem també els calerons en enquestes i astròlegs, com fan els mitjans més grans, els partits i el CIS. Així, en rigorosa exclusiva, ens mullem una vegada més i avancem la nostra pròpia hipòtesi demoscòpica sobre els resultats de les properes eleccions municipals a Terrassa. El mètode no ha estat molt científic, ho reconec. Però he procurat no confondre els resultats que a mi m’agradarien amb els que crec que poden sortir. La participació, per altra banda, serà una incògnita fins al darrer moment. Ojalà ens equivoquem els que ens temem que no sigui gaire alta. Per mi no quedarà: no deixaré d'insistir que el gest d'anar a votar és justament el gest que ens fa ciutadans. Oblidar-ho és una gran equivocació. El diumenge 27 de maig, pels volts de les 9 de la nit, veurem…

Aquesta pot ser la composició del nostre ajuntament a partir del mes de juny:

PSC 13-14
CiU 4-5
IC-V 3-4
ERC 3
PP 2-3

Apareixen aquí dibuixades les tendències de la política terrassenca, amb lleugeres variacions. Molt probablement portaran a renovar un govern de la ciutat basat en la fórmula de l’aliança d’esquerres, que ha funcionat raonablement bé els darrers quatre anys.

El PSC continuarà essent la força clarament majoritària a la ciutat. Es manté com el referent de govern a l’imaginari col.lectiu des del 1979: és evident que la ciutat va bé i la gent està satisfeta i optimista. Hi ha un sòlid projecte de futur, un estil de govern ben valorat i el referent d’un alcalde, Pere Navarro, que ha sabut personificar la nova Terrassa del segle XXI, com Manuel Royes va liderar la generació del canvi dels ’80 i dels ’90. Tot això es reflectirà als resultats electorals, no massa diferents dels últims. Les altres forces d’esquerra, ERC i IC-V, es mantenen i fins i tot IC-V pot créixer una mica. El bloc conservador, CiU i PP, tendeix a mantenir-se o a la baixa.. La resta de formacions polítiques extra-municipals no arriben al mínim necessari per tenir representació. Calmats temporalment els temporals estatutaris (ja hi tornarem, ja, no patim), Ciutadans no té prou vent a les veles. Però en pot tornar a tenir en un futur, segons com vagin les coses.

Terrassa està canviant de pell sense canviar d’ànima. Tot just està treient a fora tota l’empenta i la força acumulada els darrers anys, tota l’esperança, tot el renovat orgull terrassenc de finals del segle XX i principis del XXI. Totes les capacitats i tots els projectes que es van trobar aquí els anys 50/70, que es van barrejar i que són l’arrel del big-bang terrassenc. El model de ciutat d’ara és fill del model pensat o somiat els anys setantes. Un model que s’ha reinventat i renovat, que ha sabut evolucionar, innovar, adaptar-se. Però és en essència el mateix model, potser perquè per fidelitat a les arrels i els principis no pot ser-ne un altre. En aquest model, el socialisme municipalista ha sabut ser clarament el catalitzador del canvi, el gran aglutinador de la ciutat, el referent ideològic i de gestió: el socialisme terrassenc és força excepcional en el panorama polític català.

Som encara en aquest cicle històric, en una etapa expansiva, molt lluny del final.

No tinc la més remota idea de quant temps li queda a aquest cicle, però estic segur que té molta vida per davant. Entre altres coses, perquè encara ha d’arribar el moment de la collita, el moment en què aquesta ciutat arribi al seu zènit. I hi arribarà i Terrassa es mirarà al mirall, enlluernada, guanyarà perspectiva sobre ella mateixa i s’haurà fet definitivament una gran ciutat. Aleshores pot començar a canviar l’ànima col.lectiva igual que haurà canviat el paisatge físic i l’humà. La Terrassa del 2020, més o menys, és encara una incògnita. Temps al temps. Disfrutem aquesta època que ens ha tocat viure, perquè és la millor de la història de la ciutat. I que duri.