Alia jacta est

Aquesta ha estat una bona campanya electoral, a Terrassa. Una campanya digna, amb contingut, amb idees, amb projectes. Llevat de l'incident entre membres de Ciutadans i de la CUP, que ha acabat en diverses denúncies, la campanya ha estat serena, tranquil.la, civilitzada, molt europea, com toca. La crispació grinyola en el paisatge de l'Europa del segle XXI, però no està de més que personatges messiànics i furibunds com Aznar o Acebes (i Rajoy, no l'oblidem, que tampoc no s'ha desmarcat gens ni mica del que diu l'autèntic "jefe" del seu partit) ens recordin a la recta final de la campanya a què ens arrisquem si guanyen algunes eleccions: el seu viratge al centre, el seu suposat toc de moderació, ha quedat clar que era de mentida. Ja s'ho trobaran...

Vist com han anat les coses durant la campanya, em reafirmo en la meva particular quiniela electoral, de fa uns dies... No només perquè coincideix amb el que a mi m'agradaria, sinó perquè em sembla, honestament, que seria un resultat just a la vista de com està la ciutat, dels projectes i idees que s'han posat sobre la taula aquestes setmanes i de les persones que es presenten a les diferents llistes.

Repeteixo, amb el permís de monsieur d'Hondt unes quantes combinacions possibles, que més o menys sumen 27, perquè crec que els resultats poden afavorir diversos moviments lleus al mapa polític terrassenc: PSC 13-14, CiU 4-5, IC-V 3-4, ERC 3, PP 2-3.

Diumenge al vespre sortirem de dubtes...