Una lliçó de manipulació

Mitjans de comunicació com El Mundo o algun pseudo-diari digital ofereixen, de tant en tant, fascinants lliçons gratuïtes de manipulació periodística. Igual com ofereixen cursos gratuïts d’anglès carregats de dvds i fascicles. Els darrers dies han decidit animar el “cotarro” amb un d’aquests còctels lisèrgics als quals són tan afeccionats. Ingredients del verinós beuratge: ETA, els presos, la Generalitat, els socialistes i els seus aliats nacionalistes. Ingredients habituals, que permeten fabricar des de potents laxants fins a verins mortals. Aquesta vegada la lliçó de manipulació periodística té un interès afegit. Està relacionada amb Terrassa i amb els efectes de la tragèdia que vam viure amb l’assassinat brutal a mans de terroristes d’ETA del regidor de Viladecavalls Francisco Cano (PP), aviat farà set anys. L’ombra d’ETA va arribar aleshores molt a prop d’altra gent, a una Terrassa on, dit clarament, s’estava cuinant una perillosa combinació de radicalisme i terrorisme, barrejada si es vol amb no poques ingenuïtats juvenils, que també formen part de la veritat del que va passar i del que va poder passar.

Però anem a pams… Primer, els fets. Un departament de la Generalitat (Área de Información y Seguridad de Servicios Penitenciarios, Rehabilitación y Justicia Juvenil de la Generalidad, una mostra més de l’espessor lingüística de l’argot burocràtic hispano-català) envia una nota de premsa: “"Os comunico que el martes 21 de agosto está prevista una concentración a las puertas del Hospital de Terrassa a las 14:30 horas en solidaridad con los presos políticos Diego Sánchez y Laura Riera, que han sido padres recientemente". Gran espifiada estival: definir Laura Riera i Diego Sánchez - condemnats per col.laborar amb ETA- com a presos polítics és un error greu. Hi ha maneres més afortunades per redactar aquesta nota, sens dubte… Però continuem. Clar, oh, sorpresa, la nota de premsa va amb “el membrete oficial de la Generalidad y está firmada por el mismo departamento gubernamental”. Com qualsevol altre document que surt d’una administració...

La notícia, si és que hi ha prou substància informativa, seria que un/a anònim/a funcionari/a va ficar la pota en una notificació d’un acte de protesta. Hauria estat suficient que escrivís alguna cosa com: “una concentració de solidaritat amb X i Y, presos condemnats per col.laborar amb ETA, que els convocants de la concentració consideren que són presos polítics”. Això hauria estat impecable professionalment i finíssim estilísticament: que cadascú qualifiqui aquestes persones com vulgui. Cal condemnar a la lapidació pública el redactor de la nota? Potser no n’hi ha per tant, oi? N’hi hauria prou amb una disculpa. Però ja tenim llenya per a una nova foguera inquisitorial.

Aquí hi ha un rerafons, una sèrie de fets que hàbilment combinats serveixen per donar canya a uns governants que, ja se sap, són febles i tebis amb els terroristes i hi dialoguen d’amagatotis. Si aquesta és la tesi dels manipuladors, qualsevol cosa serveix per argumentar-la.

Tornem als fets. La Generalitat ha canviat discretament la seva política penitenciària i ara acull presos terroristes a les presons catalanes. Per altra banda, Laura Riera va ser traslladada a la secció penitenciària de l’Hospital de Terrassa, on va tenir un fill a mitjans del mes d’agost. Ara passem a la interpretació dels fets. Dos i dos, quatre. Fàcilment es pot presentar això com una suavització del règim penitenciari i una concessió inadequada de privilegis estranys, barrejat amb suposades concessions del govern central mentre naufragava la treva etarra i la confusa negociació que va acabar pel pedregar. La Generalitat, governada pels mateixos rojos i separatistes, és evident que actua com a còmplice dels perversos rojos que governen a Madrid. Si barregem aquesta interpretació malintencionada amb una concepció de la justícia i del compliment de les penes que s’apropa més a la venjança que a cap altra cosa, ja tenim servida l’indigesta poció verinosa.

Tan defensors de la Constitució com es proclamen (més com a “martillo de herejes” que altra cosa) i obliden que aquesta és una societat que intenta ser justa i humana, que intenta aplicar penes i càstigs rigorosos i proporcionals i que busca no l’extermini dels condemnats, sinó la seva reincoporació a la societat. Si és possible… I també, si és que això és possible, una relativa satisfacció per a les víctimes. La democràcia espanyola és força humana i compassiva: amb tots els defectes que es vulgui, és mil vegades millor això que la bogeria carcelària i venjativa dels Estats Units, per exemple, que no genera una societat més segura ni més justa, ni més blindada contra el delicte.

I arribem així al producte final, exquisidament corrosiu. Titular: “El Gobierno de Montilla califica como "presos políticos" a dos etarras internos en Can Brians”. Guai. Hi afegim unes quantes frases carregades de mentida i mala llet en dosis mortíferes i ja està. Dit i fet. Ja tenim en Montilla de còmplice dels terroristes, ni més ni menys. Justament el que es tractava de demostrar, oi?

Així funciona la cosa. Així es distorsionen els fets i s’enganya la gent. La màquina trituradora de persones deixa pel camí una altra mena de víctimes, però víctimes al capdavall. No importa. Tot s’hi val per empastifar i continuar enganyant l’opinió pública amb grolleres manipulacions. Grolleres sí, però no estúpides: donen bons resultats, acaben arrelant a l’imaginari col.lectiu, acaben enverinant mig país com a mínim i posant a la defensiva l’altre meitat. Tota una lliçó de tècniques de manipulació al servei d’una causa innoble…