El 15%, al 8%

El 15%. Aquest és el percentatge dels seus ingressos que els immigrants envien als seus països d’orígen. L’any passat, gairebé 7.000 milions d’euros. Al voltant dels mil cinc-cents euros per immigrant, calculat a ull, que no són pocs diners. Si aquests números són així, de Terrassa surten cada any, a ull també al voltant dels 30 milions d’euros cap als països d’orígen d’aquests terrassencs nascuts a fora. Gent que ha vingut aquí a buscar-se la vida i que ajuda als seus parents a base d’una tramesa mensual de diners. Això dóna una idea molt relativa dels diners que significa la immigració i del pes (i interès) econòmic que va adquirint la població immigrada. I del paper indirecte que té el fenòmen en la millora (molt relativa) de les condicions de vida de molta gent a països llunyans.

Les xifres es refereixen només als diners enviats per tramesa bancària, amb un cost mig del 8%, que no està gens malament. Segurament s’envien més diners, a través de sistemes més tradicionals i casolans. Als bancs i caixes els comencen a interessar els immigrants. Un de cada tres clients nous acostuma a ser immigrant. I els milers de milions d’euros que circulen per aquests móns de Déu poden deixar un marge ben interessant a l’entitat que els gestiona. A més de la possibilitat de que el sistema acabi "bancaritzant" mica a mica totes les trameses… Com les hipoteques o el consum de telèfon mòbil per trucar a casa. Són sectors en els quals hi ha també negoci. Per damunt de races, religions i orígens. El mercat acaba essent el mercat. Ja va bé que sigui així: senyal que les coses funcionen.

I tothom, d’una o altra manera, més o menys evident, hi surt guanyant. Uns més que altres, clar...