(Diari de Terrassa, bloc de notes, dijous) Shaima, una nena musulmana de Girona, ja pot anar al cole amb mocador al cap. Amb només vuit anys, diu que porta el mocador perquè vol. I perquè així li va ensenyar la seva àvia a Rabat mentre els seus pares arribaven a Catalunya. Casos com el d’aquesta nena es van produint i es produiran a tot arreu. No hi ha normes clares pel que fa al mocador.Les respostes s’han d’anar construint a partir dels valors i dels drets i deures. La solució de la Generalitat és impecable: abans que res, que torni a l’escola. I ja tenim servit el debat sobre el “hiyab”. El mocador és la més suau de les diverses formes de tapar el cabell, la cara o el cos de les dones que ha generat l’islamisme rigorós: el xador, el vel, la burka. Aquestes les trobem indignes i ofensives, profundament discriminatòries. El mocador, no tant. No està gaire lluny de la nostra pròpia tradició. Afortunadament l’hem deixat enrera perquè les dones comencin a esdevenir iguals als homes, cosa que ecara no hem assolit.
No hi ha normes? Fem-les. L’escola és la base d’una utòpica igualtat d’oportunitats. I una de les vies de transmissió dels valors d’aquesta societat. El dret a portar mocador al cap, barretina, boina o a ensenyar el tanga és indiscutible. Al carrer, a la vida privada o a la feina si et deixen. Allà cadascú. Podem opinar, però no prohibir. El tanga és un símbol de llibertat com el mocador ho és d’opressió, per molt volguda que sigui. Però la llibertat és per a tothom, fins i tot per als que no la volen. Aquí no tenim les temptacions d’algunes ciutats nordamericanes que comencen a posar multes si vas pel carrer ensenyant els calçotets per fora dels texans. Però a l’escola i a determinats àmbits públics, tots i totes radicalment iguals. Igualtat i respecte a la diferència. I després que cadascú trii.
2 comentaris:
A l'escola tots radicalment iguals? valors? si no poden estar a l'escola amb barretina, corones, gorres... tampoc hi poden ser amb el vel. Una escola no és un club social sense normes... els nens hi vindrien amb tot tipus d'artilugis que no fan res més que distorsionar l'estudi i la concentració.
Totalment d'acord. Sense mocador, sense creus, sense estrelles de David, sense medalletes de Buda... A l'escola, en sentit metafòric, "d'uniforme civil". Sense símbols religiosos, racials o discriminadors. Al carrer, què hi farem: cadascú que faci el que vulgui. No té massa remei, amb l'excepció de coses grotesques i humiliants com la burka que jo prohibiria radicalment, com també prohibiria el passamontanyes negre... Al carrer ens hem de veure les cares, vaja. Tot i que la burka és, a més, un símbol horrible de menyspreu a la dignitat de les dones. Es una presó de roba.
Publica un comentari a l'entrada