Planeta Aigua

No plou (digui el que digui el cosí de Rajoy, les passarem canutes) i la sequera fa que la Generalitat ens posi en estat d’alerta. Tornem a veure els clàssics missatges aparentment pedagògics però força infantils que et fan sentir com un irresponsable mediambiental: que si tanca l’aixeta quan t’afaitis, que si mira de tirar menys sovint de la cadena del wàter, que si dutxa’t i no et banyis, que si omple més el rentavaixelles... A Terrassa no ho fem del tot malament, consumim per sota dels 270 litres diaris per habitant, que es considera el màxim consum garantit ara per ara. A Espanya es consumeixen uns 250/300 litres, als Estats Units uns 500.

Però la sorpresa arriba quan t’adones de com es distribueix el total del consum d’un planeta més líquid que sòlid i que només té un 2’5% d’aigua dolça. Al nostre país, un 15% aproximadament correspòn al consum humà. Un 25% a la indústria. I, oh sorpresa de sorpreses, un 60% a l’agricultura. A Terrassa no crec, perquè aquí el sector agrari és testimonial. Algú ha vist en algun mitjà un anunci recomanant als pagesos o ramaders que reguin o utilitzin l’aigua sensatament? Jo no. Potser sí a la premsa especialitzada, ves a saber.

Es evident que hem d’adonar-nos que l’aigua és escassa i que cal consumir-la racionalment. Aquest planeta té un problema seriós que tot just està treient el nas i que reclama un canvi global molt profund. Però el gran problema no és el WC de casa, és l’agricultura, on s’utilitzen en general sistemes de rec obsolets, de consum poc sensat d’aigua. Això en un país que ha estat tradicionalment més aviat sec i té una agricultura poc modernitzada, no com la veïna França, per exemple, que va més sobrada d’aigua i té un camp molt més ric i generós. Ja està bé, clar, que ens conscienciem tots. Però potser que posem el focus urgentment sobre aquells que consumeixen el 60% de la poca aigua disponible, a més de conscienciar els ciutadans a títol particular, no?

(Diari de Terrassa, Bloc de notes)