El factor R*

(Diari de Terrassa, Bloc de notes, dijous 11) L’efecte papallona, a mig camí entre la poesia i la teoria del caos, afirma que el vol d’una papallona a Hong Kong pot provocar una tempesta a Nova York. No sempre cal anar tan lluny. Només és qüestió d’ampliar el camp de visió: la política terrassenca no sempre és esclusivament el que passa a Terrassa. Tot i que els polítics terrassencs solen ser molt locals. Pocs són o han estat els que juguen un paper important al terreny de joc nacional: no gaires més enllà de Pere Navarro, Manuel Royes i Josep Rull i potser, fa anys i a una altra escala, en Roc Fuentes. Pocs per a la quarta ciutat de Catalunya, certament. Un marcat localisme és un dels trets clau del caràcter polític terrassenc des dels primers anys de la transició...

Aquests dies l’efecte papallona es barreja amb el factor R*. Josep Rull, un polític clau al si del nucli dur d’Artur Mas, a la vora del “pinyol”, apareix com una alternativa a Oriol Pujol -el fill del presi- com a portaveu parlamentari de CiU. Sembla que la decisió final no es produirà fins a finals de mes. Veurem. Oriol Pujol, David Madí i Francesc Homs es posicionen com els tres magnífics de CiU, amb Duran Lleida jugant per la banda i força per lliure: els tres es repartirien els papers de portaveu, comunicador i pensador. L’hipotètic ascens del brillant parlamentari que és Josep Rull des de la primera a la primeríssima divisió de CiU, comportaria moviments decisius a la política terrassenca, que almenys pel que fa a la batalla de cada dia (més mediàtica que altra cosa), es planteja sovint a partir del que diu o fa ell: a canvi, però, no aconsegueix situar-se a l'autèntic terreny de joc... Tard o d’hora és probable que això passi, d’una o altra manera. S’obririen així escenaris nous en un panorama polític que és i seguirà essent molt estable. Però no abans de set o vuit anys. I després d’uns quants “efectes papallona”...

Fe d'errades (21.10.2007). Entre els polítics que han tingut una destacada projecció exterior em vaig oblidar de Raimon Escudé, que durant força anys va ser diputat al Parlament i portaveu parlamentari de CiU: anys després ha acabat a ERC. També, a un altre nivell pel que fa a la projecció, caldria esmentar Oriol Badia, que va ser conseller de la Generalitat amb Pujol, i Ferran Pont, que feia tàndem amb Escudé al Parc de la Ciutadella...