(Diari de Terrassa, Bloc de notes, dimarts) Els terrassencs consumim uns 600.000 condons a l’any, dels 128 milions que es consumeixen a Espanya. Si els terrassencs o els rubinencs decisissin boicotejar les vendes de Durex (improbable, tampoc no va passar amb deslocalitzacions salvatges com les de Gillette o Samsung), la firma britànica ho notaria: és la número 1, amb un 26% del mercat. No caldria renunciar heroicament al sexe: n’hi hauria prou amb canviar de marca. Però tal com van les coses, tancaran la fàbrica de Rubí, on des del 1988 produeixen 1’8 milions de preservatius diaris, i no passarà res. Els consumidors espanyols no som conscients de la força que tenim. Deixaran uns 230 treballadors al carrer (moltes dones d’uns 50 anys) i fabricaran a Tailàndia i India. País on per cert viu Krishna Reddy, científic batejat pel New York Times com el Leonardo dels preservatius…El motiu oficial, perquè alguna cosa s’ha de dir, és la falta de competitivitat. El real, ja el sabem: han de seguir guanyant 1 milió d’euros anuals de benefici a base d’estalviar en sous. El de sempre: fabricar baratíssim a Asia i vendre caríssim a Occident. Passa cada dia i seguirà passant, sobretot amb aquestes empreses globals que quan arriben les rebem com a "Bienvenido Mr. Marshall", tot facilitats i bon rotllo, i un bon dia se’n van i ens deixen amb un pam de nas. Es molt més interessant el capitalisme local, del país, arrelat, compromès amb la societat. Amb responsabilitat social.l L’empresariat que té cara i noms propis, al qual li costa molt tirar endavant el negoci. Poc mimat, sovint. O molt menys que el que mimem empreses com Durex. Nom que li van posar a la casa el 1929 i que significa en anglès: durabilitat, fiabilitat i excel.lència. Durability, Reliability and Excellence... Ha durat poc i ha resultat poc fiable. I tanquen fins i tot el centre de disseny de Cambridge: l’excel.lència se l’emporten a Asia també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada