L'hipoteca a l'inrevés

(Diari de Terrassa, Bloc de notes, dissabte) Aquest cap de setmana la gent gran de Terrassa omplirà el saló que se celebra a la Fira. Hi ha un munt d’activitats organitzades al voltant dels interessos de més o menys el vint per cent de la població, que no és poca gent. Resulta que justament aquests dies, per raons que no venen al cas, he sentit parlar molt de la famosa hipoteca inversa. Crec que també en diuen pensió hipotecària i he llegit fa uns dies que Caixa Terrassa, una de les poques entitats que l’ofereixen, ja n’ha firmat més de mil a canvi d’uns 900 euros al mes de mitjana.

Un producte financer molt creatiu, la veritat. Brillant. Pensat justament per a la gent gran que té un cert patrimoni però va justa de diners. Un fet força usual: molta gent té la casa pagada (els que en són propietaris, clar), la casa ara val teòricament una fortuna però tu no arribes a final de mes. La caixa et deixa diners a compte del teu pis, i quan deixis de necessitar-lo (ja ens entenem…), l’entitat financera passarà comptes amb els teus hereus. Vaja, que els que quedin ja s’ho faran i l’entitat s’acabarà de cobrar la bestreta…

Aparentment, una bona solució, i no dic que no ho sigui. Cal fer números. Però com que difícilment et pots vendre el pis, ja que te n’hauries d’anar a viure sota un pont o comprar-te’n un altre, i s’hi barregen qüestions sentimentals molt complexes, les hipoteques inverses van directes cap a la diana. Resolen el problema. Però en realitat només difereixen el pagament, que va a càrrec dels successors. Potser ja és del que es tracta…