Algunes petites coses tenen el poder de canviar el món. Com el famós i-pod, que aquest passat dimarts complia sis anys. El 23 d’octubre del 2001 es posava a la venda un petit gadget tecnològic revolucionari: l’i-pod. Pronuncii’s [‘ai.pod], please... Gràcies al format mp3 (de finals dels 90), l’e-mule, l’i-tunes i tot això, va jubilar directament els walkman, que ara semblen prehistòrics. L’enginyer Tony Fadell va tenir una gran idea i va anar a vendre-la als seus ex-jefes d’Apple: construir un reproductor portàtil de música en mp3, un aparell que fos “friendly”. Així de senzill i de màgic.Els terrassencs, en aquests sis anys, hem comprat, a ull, uns 13.000 dels 100 milions d’i-pods que s’han venut al món. No semblen molts, aparentment. Però la clau està en qui els compra: la generació i-pod. Gent gran, sí, però sobretot joves i adolescents, la generació del messenger, la generació internet, els nois i noies que ja tenen mòbil als deu o dotze anys. El secret? Un aparell que t’acompanya en la vida diària, que va amb tu a tot arreu. I un disseny brillant i “cool”, la gran clau de molts negocis del segle XXI: hi ha milions d’empresaris i directius que ho saben però no ho apliquen.
Aquest petit aparell, que ara es comença a barrejar amb la càmera de fotos, el mòbil, el reproductor de video, la tele i internet, és ja una icona del nostre segle. Ens canviarà la vida. I si fa uns anys el poder adquisitiu comparat entre països es calculava amb l’índex BigMac, ja hi ha qui proposa fer-ho a partir del preu de l’i-pod. Dissenyat als USA i fabricat a la Xina, of course. I d’allà a la nostra butxaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada