Com canvien les coses. Ara si et compres un pis et donen facilitats de pagament (carències, és a dir, més corda perquè et pengis...), et regalen un cotxe, un any d’hipoteca, els mobles del pis... El que calgui. El client torna a ser el rei i cal guanyar-se’l i mimar-lo. Les vendes del sector immobiliari han baixat globalment al voltant d’un 35% al nostre país. En un sector més normal això seria una tragèdia, en el món immobiliari significa que ja no lligaran els gossos amb llangonisses. S’ha acabat allò de sortir corrent a treure diners del caixer automàtic per abonar la paga i senyal, segurament es vendran menys pisos a cop de Visa a les fires d’habitatge. Però seguiran fent bons negocis.
Alguns experts interessats envien missatges al mercat: els pisos pujaran de preu espectacularment en els propers dos anys. Però la realitat els desmenteix. D’una o altra manera es retallen preus. Ja hi ha qui descobreix que els seus futurs veïns han pagat menys per un pis similar al mateix replà, la qual cosa vol dir que tu deus al banc més diners que els que val el teu pis. Un bon negoci, sí, senyor. Qui deia fa quatre dies que els pisos no baixarien mai de preu?
I a la pràctica hem reinventat, creativament, això sí, el lloguer. Perquè una hipoteca a 35,6 anys (o a quaranta o a cinquanta en casos extrems) no és molt diferent que un lloguer. Bé, una mica diferent sí que ho és: surt més car, però a canvi et sembla que ets el propietari. Això sí, ara pots sortir de la immobiliària amb les claus del pis i del cotxe. Téns tota la vida per pagar-ho còmodament...
Alguns experts interessats envien missatges al mercat: els pisos pujaran de preu espectacularment en els propers dos anys. Però la realitat els desmenteix. D’una o altra manera es retallen preus. Ja hi ha qui descobreix que els seus futurs veïns han pagat menys per un pis similar al mateix replà, la qual cosa vol dir que tu deus al banc més diners que els que val el teu pis. Un bon negoci, sí, senyor. Qui deia fa quatre dies que els pisos no baixarien mai de preu?
I a la pràctica hem reinventat, creativament, això sí, el lloguer. Perquè una hipoteca a 35,6 anys (o a quaranta o a cinquanta en casos extrems) no és molt diferent que un lloguer. Bé, una mica diferent sí que ho és: surt més car, però a canvi et sembla que ets el propietari. Això sí, ara pots sortir de la immobiliària amb les claus del pis i del cotxe. Téns tota la vida per pagar-ho còmodament...
Article publicat al Diari de Terrassa / Bloc de notes / Dimarts, 30 octubre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada