Treball domèstic, clar. O sigui, el que no es paga. L’altre sí que es paga, tot i que encara val menys que el dels homes. Què val planxar una camisa? I portar els nens al col.le? I fregar el terra o deixar els vidres com una patena? I cuidar els avis? I cuinar dinars, sopars i àpats sense final? No pregunto què val el sexe, perquè molta gent s’ho prendria fatal, tot i que hi hauria molt a dir... Una experta del CSIC ha posat una xifra aproximada. La feina domèstica de les dones espanyoles val uns 424 mil milions d’euros anuals. La xifra equival ni més ni menys que a la meitat del producte interior brut. A Catalunya la Gene mou una xifra similar: el 40% del PIB català, uns 74 mil milions d’euros. Les tasques domèstiques de les terrassenques valdrien, si no em fallen els números, uns 370 milions d’euros anuals. Uns cent milions més que el pressupost municipal, per comparar-ho amb alguna cosa.
No ens espantem, ningú no proposa (per ara) pagar aquestes coses que fins ara no tenien ni preu ni massa valor. Eren com la pluja, fenòmens naturals: una sèrie de coses es feien soles, per art de màgia, mentre els homes eren fora de casa guanyant-se la vida. Ja se sap, les camises tendeixen no a arrugar-se, no, sinó a planxar-se soles i a posar-se soles als penjadors... Tradicionalment era un gran misteri en què ocupaven el temps les dones, mentre els marits lluitaven per tirar endavant la família... i mantenir les dones i els fills.
Tants segles mantenint-les aparentment, oi?, i ara resulta que si fem números els homes estem tan endeutats que no ho podrem pagar mai... I això sense parlar del sexe, que barrejar-lo amb els diners ha estat sempre de molt mal gust.
No ens espantem, ningú no proposa (per ara) pagar aquestes coses que fins ara no tenien ni preu ni massa valor. Eren com la pluja, fenòmens naturals: una sèrie de coses es feien soles, per art de màgia, mentre els homes eren fora de casa guanyant-se la vida. Ja se sap, les camises tendeixen no a arrugar-se, no, sinó a planxar-se soles i a posar-se soles als penjadors... Tradicionalment era un gran misteri en què ocupaven el temps les dones, mentre els marits lluitaven per tirar endavant la família... i mantenir les dones i els fills.
Tants segles mantenint-les aparentment, oi?, i ara resulta que si fem números els homes estem tan endeutats que no ho podrem pagar mai... I això sense parlar del sexe, que barrejar-lo amb els diners ha estat sempre de molt mal gust.
Article publicat al Diari de Terrassa / Bloc de notes / Dimarts 31 d'octubre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada