Polítics descorbatats

Política i corbata. Corbata i calers. Corbata i poder. Corbata i penis... Interesants binomis... En el cas dels homes, fins fa poc, gairebé una maledicció bíblica. Ets un mascle-alfa o et creus que n’ets? Has de donar una imatge seriosa? Doncs et toca corbata. Amb més o menys neurones i més o menys atributs: 120-150 centímetres de corbata ajuden a aparentar. Del “mercadillo”, del Carrefour o del Penny-ell, però d’uniforme.

A la política això ha començat a canviar, més al món local que a altres nivells: el poder no ha trobat encara un uniforme alternatiu per lluir poder. Bargalló era un rara avis... I com que als ajuntaments això del poder és força relatiu i a les ciutats tots ens acabem coneixent, les normes del vestuari masculí es van relaxant. A l’empresa no tant: Caixa Terrassa és una excepció, a l’estiu, quan apuja la temperatura de l’aire condicionat i permet que tot quisqui (masculí) vagi descorbatat i en mànigues de camisa.

No és que els plens municipals siguin una passarel.la de moda, però segur que ajuden a veure trend-ències... I la corbata ja no és ni norma ni excepció. El paisatge masculí canvia lentament. Un alcalde que presideix un ple amb americana i polo, com Pere Navarro, era impensable fa poc. Royes era capaç de pujar a la Mola amb mocasins i corbata, ell i la corbata eren inseparables. Un polític en texans és menys polític o menys seriós? No, i en això hem avançat. La societat es fa una mica més igualitària, més flexible. Però sense corbata queda més a la vista la persona: la tendència és un poder masculí menys encarcarat, més descorbatat. Millor o pitjor? Depèn, no ens enganyem. La proximitat i la qualitat política o humana són virtuts de l’ànima i no del vestuari. Sense corbata es nota més.