Els 2.976 que falten

Davant de la immigració, la patronal catalana Cecot manté posicions molt clares. I interessades, clar, només faltaria. Fa el seu paper. Cosa que és d’agrair. Ahir es queixaven, per boca de David Garrofé, del fracàs espectacular d’un procés que, vist objectivament i sense ganes d’enganyar-nos, té una lògica aclaparadora. Curt i ras: anar a buscar a fora els treballadors que ens calen. I fer servir això de filtre per a la immigració. En un any han pogut contractar 19 persones (romanesos, exactament) de les 2.995 que demanaven les empreses associades a la Cecot. A Catalunya sembla que la xifra és una mica més alta, un 15% del total.

No cal dir res més per deduir que el sistema no funciona. Tot són pegues, la paperassa és infinita, el temps s’allarga i les empreses es cansen. On troben els 2.976 que falten? Aquesta és la pregunta justa: no m’imagino 2.976 llocs de treball vacants I si els acaben trobant, caldria veure també com, a quin preu... Els sindicats coincideixen, tot i que subratllen els abusos que s’han produït. Que no sé si són més que els de la immigració més o menys espontània, que ha generat unes bosses de treball a preu de saldo que fa goig de veure. Per no parlar de fenòmens més durs, formes més o menys evidents d’explotació salvatge. La temptació d’aprofitar-se de la feblesa de la immigració és forta, per què negar-ho...

Tanmateix, en altres països i èpoques el sistema de selecció en origen (quina expressió, per favor: sembla que seleccionin conills o blat de moro transgènic) ha funcionat força bé. Molts immigrants espanyols a Alemanya van entrar-hi per aquesta via, en conec personalment uns quants i no n’han parlat mai malament ni els van prendre el pèl més del compte. Ens convé en el fons la immigració desordenada, que abarateix costos i envia missatges contundents als treballadors autòctons? Aquesta també és la pregunta justa...

(Diari de Terrassa, Bloc de notes)