A què recorda l’àrea del Vapor Gran? Té un cert aire de ciutat toscana i potser fins i tot algun toc provençal, mediterrani de terra endins. Ho suggereix una barreja de grisos, de vermells siena, torrats, una mica de verd, l’ús de metall oxidat i envellit... Es paisatge post-industrial en estat pur: resumeix millor que cap altre indret de la ciutat uns dos-cents anys d’història, des de finals del segle XIX fins al nostre segle XXI. Tot plegat és encara massa nou i asèptic, massa parc temàtic, per entendre’ns: normal, cal temps perquè sigui un espai viscut, una mica gastat... Però el conjunt (amb l’excepció d’algun edifici tirant a funcional, normalet) té un alt nivell arquitectònic i estètic. Sembla una altra ciutat, però no, és exactament aquesta, una mena de paisatge radicalment terrassenc sotmès a un lifting acurat, on es barregen sàviament la modernitat i la història.El Vapor Gran és una postal gairebé perfecta, de laboratori, que retrata l’esperit de Terrassa, amb la virtut que és una zona compacta: les altres postals cal anar-les buscant escampades per un paisatge una mica més torturat. Un símbol impecable del renaixement terrassenc.
El nou hotel urbà (Afinia-Nortia-Cirsa, el holding Lao) que s’inaugura demà esdevé un edifici singular, potent però no estrident enmig d’aquesta zona: res a veure amb el campanar estil Mad-Max de la catedral, per exemple... I ja posats a ficar el dit a l’ull, res a veure tampoc amb el model seguit a Sabadell. Aquesta ciutat que era abans gairebé bessona, i que va perdent la tradicional cursa de màxima rivalitat amb Terrassa, ha estat modernitzada de forma brusca (Eix Macià), menys coherent, tot i que en alguns aspectes, com el comercial, té una vitalitat envejable. I aquells “coneguts grans magatzems”, of course...
(Diari de Terrassa, Bloc de notes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada