Ens veiem a Manhattan

Vagis on vagis, al lloc més recòndit del món, sempre t’acabes trobant algú de Terrassa. Fa anys, prenia el te a una botiga d’Istanbul i quan em van preguntar d’on era, vaig dir que d’una ciutat a prop de Barcelona, Terrassa. "Ah, Terrassa!", va dir l’amo. "Nosaltres hi tenim una grans clients. Els Magatzems Serra", va dir. Si fa o no fa, el mateix que passarà aquest proper macro-pont o aqüeducte laboral: semblarà que tots els terrassencs (i els catalans) s’han donat cita a Nova York. Com que això del dòlar va tan barat, et pots comprar a preu de ganga uns quants litres de benzina (de fet, ara per ara gràcies a això no la paguem moltíssim més cara), roba de marca, perfums, i-pods per dotzenes, llogar-te una limusina… Tot per quatre duros. Amèrica està d’oferta.

Les notícies econòmiques a Espanya no són dramàtiques (per més que a alguns això els pesi, aquells que disfruten quan tot va fatal), però tampoc no conviden a fer massa excessos. Res, a fer festa, viatjar, gastar en luxes i plaers diversos… i endeutar-nos una mica més per a la nostra vida futura, que hauran d’allargar artificialment perquè ens doni temps a deixar-ho tot pagat. Igual sí que ens hem tornat bojos, igual sí que no tenim en compte que hi ha problemes en perspectiva i que no tothom se’n pot anar a Nova York quatre dies a fondre la visa. Tanmateix, aquesta alegria que pot ser senyal d’insensatesa, també és un senyal de per on van les coses, els ànims de la majoria de la gent, malgrat el retrat emprenyat i negre que ofereixen permanentment els mitjans de comunicació i l’asfixiant vida política d’aquest país.

Es evident que la mala llet no és tan contagiosa com sembla i que la gent no és tan fàcil d’entabanar. Bona senyal. I que els ciutadans conserven més seny del que sembla. Barrejat amb ganes de viure bé, un punt frívolament. Sí, clar, però no era això el que compràvem amb aquest model de societat de consum i benestar?

(Diari de Terrassa, Bloc de notes)