Un litre de llet ja val gairebé com un de benzina. Amb la diferència que la llet no porta tots els impostos de la benzina. Mentre al gran teatre de la vida pública nacional discutim sobre els esvorancs de l’AVE, la digna sentència de l’11-M, les balances fiscals, la qualitat democràtica o la masia comuna del catalanisme, van passant coses. Cosetes sense importància. Llenguatge poètic, com diria Machado a través de Mairena: “Lo que pasa en la calle”. La llet puja en un any un 25%, mentre que la benzina ha pujat poc més d’un 3%. Les pomes, un 21%. Els ous, un 32%. Les hipoteques, més d’un 20%. L’IPC oficial de 2007, la famosa cistella de la compra amb 500 productes, entre els quals no hi ha les hipoteques, acabarà potser una mica per damunt del 3%.Aquest pont de Tots Sants, si aprofitem per donar un voltet “low cost” per les europes, allò que abans en dèiem l’estranger, ens adonarem una vegada més que pel que fa als preus de les coses quotidianes les distàncies s’escurcen. No passa el mateix amb els ingressos. Però la veritat oficial, sobre la qual giren tantes coses, és l’IPC, on es barregen productes molt quotidians amb altres d’ús més esporàdic. Van malament les grans xifres de l’economia o les empreses? Ho deia Montilla l’altre dia a Terrassa, al sopar de l’empresari, a un públic poc predisposat a admetre-ho: van raonablement bé. Però al carrer les coses van canviant. Imperceptiblement per a les estadístiques. Però hi ha molta gent que sí ho nota. I força. Ja els hi poden explicar el que vulguin de l’IPC. Quan compres uns tomàquets, un enciam, un cartró de llet, la realitat és una altra. El que passa al carrer, al súper.
Diari de Terrassa / Bloc de notes / Divendres 2 novembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada