L'ADSL dels cargols

A aquest país, la banda ampla ens surt per un ull de la cara. Segons Brusel.les, la paguem un 20% més cara que a la resta de la Unió. Si ho comparem amb la qualitat i rapidesa del servei (amb totes les precaucions que cal quan es fan servir aquesta mena de dades), resulta que a Espanya la mitjana de velocitat és d’entre 1 i 3 megues, mentre que al Japó se situa al voltant dels 100, a França sobre els 18 megues de mitjana... Hi ha un indicador de progrés tecnològic que en aquest camp ens posa en el lloc 22 entre 28 països europeus.

Ens posa dels nervis, sovint amb raó, la situació d’embús quasi permanent a carreteres i autopistes, els retards dels avions, les misèries ferroviàries que ens ha tocat viure... Tenim les infraestructures “hard” al cap i als llavis permanentment, i la cosa seguirà així molt de temps. Però ens empassem amb sorprenent estoicisme un embús tecnològic que no és altra cosa que un fre brutal al desenvolupament, al progrés. Es més espectacular l’enrenou i l’impacte de les obres de l’AVE, sí, però en el món digital progressem (si es pot dir així) a càmera lenta. Aquesta mena d’infraestructures “soft” i serveis de telecomunicacions són tan importants com les altres, tot i que menys visibles. Ens hi juguem el futur, la competitivitat... Els efectes de perdre aquest tren poden ser devastadors, i l’estem perdent. Quan se’ns acabi el “bisness” del totxo ja haurem fet tard. Mentrestant, les operadores van fent de les seves, alegrement, venent-nos una falsa imatge d’innovació, de meravelles digitals, d’ofertes de preus plenes de paranys...

Tenim ADSL a velocitat de cargol. I el paguem a preu de Ferrari.

Un gran negoci. Perquè, aixó sí, les empreses operadores del sector s’estan fent d’or, multiplicant els beneficis i venent-nos com a progrés i modernitat el que no passa de ser subdesenvolupament tecnològic. Fantàstic.

(Diari de Terrassa, Bloc de Notes)