Fa tres setmanes, tres, que al super de davant de casa van apujar ni més ni menys que trenta cèntims el preu d’una ampolla de cava normalet. Misteris del Nadal. Van fer el mateix l’any passat, m’hi vaig fixar. Poc després de festes, van rebaixar-lo altra vegada. L’IPC continua la seva espectacular pujada: la llet ha pujat un 24%, el pollastre un 14,3%, els ous un 9%... I això que les hipoteques i els pisos no formen part del cistell de la compra...Ahir sortia al diari un reportatge amb dades d’un estudi segons el qual ens gastarem per Nadal 951 euros per cap. No està malament. Ja sé que és una mitjana i una aproximació, però fins i tot em sembla poc. Hi entren aquí la loteria o el quinto, tan terrassenc? I els tangues i calçotets vermells per a cap d’any? Aquest any promet ser ruinós, per això els experts aconsellen comprar els llagostins, el torró o el marisc ara mateix, abans que el preu es multipliqui per dos. Ja podem sortir pitant cap al super, a comprar joguines i regals, perquè les coses van a pitjor i el temps s’acaba. Un dels misteris de l’economia de mercat, sobre el qual no sé si hi ha estudis, és que el Nadal té un efecte espectacular sobre els preus. Una mena d’alegria nadalenca que ho impregna tot i fa que els números ballin... Per Nadal, qui no pateix una bona clavada, res no val...
L’IPC ja va pel 3’6%. Ara falta l’orgia final de preus, el “remate” amb la qual celebrarem com Déu mana un Nadal que, oh miracle, pràcticament dura ja dos mesos: de principis de novembre al gener. I si ho comptem des del primer anunci de la loteria de Nadal, al mes d’agost, encara pitjor. Aviat farem realitat allò tan bonic de “que cada dia sigui Nadal”...
(Diari de Terrassa/Bloc de notes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada