
Però ells mateixos es fiquen de peus a la galleda i reconeixen que Europa suporta millor les crisi i tensions que altres blocs que anomenen “regionals” des d’una freda perspectiva planetària. Els ultra-liberals (només en economia) ho tenen gairebé pitjor que els radicals d’esquerres, que fa anys que es van quedar sense la URSS. Ells s’estan quedant sense els Estats Units com a referent. Les suposades virtuts del model americà també s’han perdut pel camí. I resulta, oh prodigi de prodigis, que el model europeu, essencialment socialdemòcrata, amb totes les seves imperfeccions, és l’únic que fa compatibles el benestar i els beneficis. Clar que el benestar té un preu i potser genera aparents ineficiències, però també té infinits avantatges, fins i tot per als que no veuen més enllà dels beneficis a curt termini. La cursa de fons l’està guanyant el model europeu i no l’americà. Ni la guanyarà el xinès, el dia que se’ls obrin els ulls i descobreixin la llibertat i el benestar.
(Diari de Terrassa, Bloc de notes, dissabte 10 novembre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada