Una ministra amb texans

Només ho pot fer una ministra amb “a”, clar. Amb “e” seria impensable... Aquest dimarts la ministra Carme Chacón inaugurava el Parc de Guernika, a Terrassa i ens situava com un referent per a totes les Espanyes en polítiques d’habitatge. No està gens malament. Clar que estem en campanya, evident, però això no fa més relatives ni menys creïbles algunes veritats. Incòmodes per a alguns: evident, també. La ministra venia amb tot l’embolcall ministerial de rigor: escortes alts i cepats, mossos d’uniforme i de paisà, cotxe oficial, col.laboradors, assistents... I repetint a tort i dret el nou mantra polític “Govern/Gobierno de Espanya/España”, que és el que ara toca.

Normalment ens fixem poc en el vestuari dels ministres-homes. Es perfectament previsible. Poder igual a “traje” i corbata. Com a l’empresa. Poder a l’estil masculí, clar. L’excepció són els actes populars i mitins, on apareixen les camises més esportives però formaletes i els polos. Inclosos els Lacoste, clar. Diguem que així s’apropen més al poble. Però l’uniforme és l’altre, amb algunes excepcions. La ministra Chacón venia a Terrassa amb texans i americana de pell. I no per això semblava ni era menys ministra. Sembla anecdòtic, sí, però no n’és gens. La política són també les formes, perquè expressen un fons. Com les paraules. Les dones hi aporten no només noves idees, noves sensibilitats i un imprescindible combat per la igualtat, només guanyat a mitges. També petits detalls, com uns texans.

Dibuixen així el paisatge d’una nova política, més igualitària, més plana, menys imperial, més escandinava. Ikea a la república independent de casa teva, inspiració sueca també en el benestar i en les formes polítiques. Entre el soroll i la fúria de la política espanyola algunes coses van canviant...

(Diari de Terrassa, Bloc de notes, dijous 8 novembre)